Paseando por Bruselas

Hace un par de meses visité Bruselas. Como ya había estado allí en otras ocasiones, decidí perderme por las zonas menos turísticas.

Más allá de la monumental y bellísima Grand Place siempre atestada de gente, del archifamoso Manneken Pis, del olor a gofre y chocolate, de las numerosas cervecerías, del Parlamento Europeo etc... he descubierto una ciudad tranquila, limpia y con una arquitectura cuidada. Me ha resultado muy agradable pasear por algunas zonas de los barrios de Yxelles, Woluwe-Saint Lambert, Saint Gilles y Uccle. Son barrios residenciales de amplias avenidas con una arquitectura bastante homogénea junto a calles tranquilas donde apenas se ven coches, ni bares, ni tiendas, ni turistas. El placer de estos paseos se ha visto aumentado por una atmósfera poco contaminada debido a las frecuentes lluvias (aunque apenas llovió durante los días en que estuve allí), a las hileras de árboles que suelen bordear las calles y a los grandes espacios verdes que más que parques, en algunos casos, son verdaderos bosques como el Bois de la Cambre en el Barrio de Uccle. No en vano, dicen que Bruselas es la ciudad europea con mayor cantidad de zonas verdes.

Durante mi primera visita, me quedé con ganas de visitar un par de museos. Uno de ellos era el Museo Horta en el Barrio de Saint Gilles. El modernismo o art nouveau (como se le denomina en Francia y en Bélgica) siempre me ha resultado fascinante y la visita a la casa taller de Víctor Horta, el arquitecto que fue pionero de esta corriente en Bélgica, no me ha defraudado en absoluto con su escalera en espiral iluminada por una cubierta con vidrieras, sus viguetas de hierro forjado, sus azulejos esmaltados, sus espejos, un lugar donde decoración interior y arquitectura encajan a la perfección para crear una auténtica obra de arte como ocurre con otras viviendas europeas de esta corriente artística.

El otro museo que no pude visitar en su momento es El Centre Belge de la Bande Dessinée, una visita muy recomendable para amantes del noveno arte (o sea el cómic) o si vas acompañad@ de niñ@s. Está ubicado en un precioso edificio art nouveau de 1906 que también diseñó Víctor Horta y que fue anteriormente un almacén de telas. Bélgica tiene una larga tradición de dibujantes de cómic. En el museo, aparte de visualizar todo lo relativo al universo de Tintín, los Pitufos, Spirou y Marsupilami, Lucky Luke, Boule y Bill etc...también se puede hojear Madame Livingstone, el primer cómic realizado por un africano del antiguo Congo belga, el dibujante Barly Baruti. El museo cuenta con una atractiva librería y con una biblioteca con numerosos cómics en varios idiomas (entre ellos catalán y castellano) que se pueden hojear o leer tranquilamente sentados en cojines repartidos por el suelo.

Durante o después de estos paseos, siempre intento descansar en algún café agradable. Hay varios sitios que me han gustado por su originalidad. Uno de ellos es Le Cercle des voyageurs, un lugar acogedor que imita a las cafeterías clásicas con mesas y sillas de madera y una larga pared decorada de arriba a abajo con maletas antiguas. Es también una sala de exposiciones y un lugar de encuentros culturales.

Otro sitio recomendable es Les Halles Saint Géry, el antiguo mercado de la Plaza Saint Géry que funcionó hasta 1977 y hoy en día es un centro de información y un centro cultural que organiza exposiciones y diferentes actividades y cuenta con una cafetería en la parte de abajo que se reconvierte en pista de baile por la noche.

La librería Cook and Book en el Barrio de Woluwe-Saint Lambert junto al Centro Cultural Wolubilis es una librería moderna y original donde se puede comer o tomar algo rodeada de libros. Dispone de varias secciones y cada una tiene su propio diseño. La sección de música tiene una barra de bar, muchos vinilos y música sonando en un ambiente parecido al de una discoteca. La sección de literatura tiene libros colgando del techo, la de cocina es una réplica de una cocina italiana con un fiat blanco en medio y la de viajes tiene una caravana americana vintage de los años cincuenta donde puedes comer dentro. Enfín, una librería muy original si te apetece comer y perderte entre libros...

Llibreries de vell

Bouquinistes. Paris.

La primera vegada que vaig entrar a una llibreria de vell va ser quan anava a la Universitat. Les que coneixia en aquella època estaven situades per la zona del carrer La Nau. Sempre m´ha agradat este tipus de llibreries i quan viatge a altres ciutats, intente buscar un moment per visitar-les: les parades dels bouquinistes de la vora del Sena en Paris, alguna llibreria de Londres de la que no recorde el nom, la Strand Bookstore de Nova York o la librería City Lights Books de San Francisco on vaig comprar un exemplar de la poesia completa de Tennyson, publicat a principi del segle vint amb una enquadernació exquisida.

Feia temps que no entrava en cap però fa uns dies he tornat a trepitjar unes quantes en els meus passejos per Ciutat Vella. Varies llibreries m´han cridat l´atenció tant pels seus fons como pel local on estàn ubicades.

El Asilo del Libro es troba al Carrer San Ferran nº 14 junt al Centre Cultural Octubre. Esta llibreria sembla eixida d´una pel.lícula antiga. És la típica llibreria de sostres alts i prestatgeries de fusta on estàs absolutament envoltada per llibres: llibres en prestatgeries que van de dalt a baix, llibres apilats en terra, a les taules... Aqui pots tocar els llibres i comtemplar els gravats i cartells sense que ningú et moleste. La llibreria està tan farcida de llibres que els corredors es queden estrets si hi ha més d´una persona circulant.

Llibreria Antiquaria Rafael Solaz

Al mateix carrer San Ferran però al número 7 es troba la Llibreria Antiquaria Rafael Solaz. Esta preciosa llibreria de dos pisos té molt d´encant i alterna els llibres amb objectes de col.lecció de tot tipus. A l´entrada de la llibreria, al carrer peatonal, els propietaris han posat una taula, cadires i plantes i et reben amb molta amabilitat.

La llibreria Auca Llibres està situada a la Plaça de la Mercè nº 4. És una llibreria ampla i ben i.lluminada on es poden trobar quantitat de llibres clàssics, cartells, fotos etc... en un ambient agradable i tranquil.

La llibreria El Cárabo es troba al Carrer Estamanyeria Vella nº 8. Situada en un carrer estret junt a la Plaça del Collado, és una llibreria més menuda que les anteriors però igualment interessant i bonica. La decoració està molt cuidada amb alguns detalls com una antiga màquina d´escriure Underwood.

I per últim, La Guarida de las Maravillas al carrer Tapineria, 10. Està una mica amagada i allí es poden trobar llibres, cartells, vinils de 45 i 33 rpm, revistes, postals...És un lloc on passar una bona estona escorcollant entre llibres descatalogats.

Si vos agraden els llibres vells i els ambients una mica decadents, no deixeu de visitar-les perquè són un autèntic plaer. I per acabar, dos recomanacions de llibres que giren al voltant de l´univers de les llibreries (per si no les heu llegides...): 84, Charing Cross Road d´ Helen Hanff i La Llibreria de les Noves Oportunitats d´Anjali Banerjee.

Bones lectures i fins aviat!

Passejant pel Barri del Carme (Ciutat Vella)

No em canse mai de passejar pel centre històric de València. M´agrada recòrrer els seus carrers tranquils o sorollosos, admirar el seus edificis, perdre´m pels seus racons o seure a les terrasses dels cafés a veure la vida passar.

Malgrat la negligència urbanística dels nostres governants, continue gaudint de Ciutat Vella i mirant-la amb ulls de turista com si estiguera a Roma o a Paris, la meua ciutat natal. De vegades, mentre camine, imagine com seria un determinat edifici si estiguera restaurat o, fins i tot, visualitze places i carrers sencers dintre un casc històric renovat i millorat.

Plaça Sant Jaume

De entre els diversos districtes que formen Ciutat Vella, el Barri del Carme és el districte que més he transitat en la meua vida. En passejar, quasi sempre m´acompanyen els records de les meues vivències a esta part de la ciutat. Ells em transporten a llocs que formàren part de la meua adolescència i primera joventut durant els anys de la transició a la democràcia quan la vida era una festa i pensàvem que les llibertats recentment adquirides serien per a sempre. De nit, recorriem els pubs del barri (Capsa 13, El Forn, La Torna, Tomba Tossals, La Marxa,Tres tristes Tigres, Barro, Blanc i Blau, Turat...), aquells mítics antres foscos, plens de fum, tan diferents dels pubs de disseny que vindrien desprès en els noranta. Una vena nostàlgica també em recorre el cos quan passe per davant del número 23 del Carrer Quart on es trobava el Teatre València Cinema i on vaig gaudir tantes vegades de la seua excel.lent programació.

El decorat gòtic del barri m´acompanya quan passe per davant dels elegants patis dels palaus del carrer de Cavallers, eixe carrer que segles després, Maria del Mar Bonet va esmentar a la seua cançó Alenar.

També m´agrada recòrrer la zona que va formar part de la Pobla de les Femelles Pecadrius, el bordell públic que durant quatre segles va ser famós en tota Europa, i que encara es pot intuir al Carrer Gutenberg, eixe atzucac on es troba la Sala Carme Teatre, una sala amb propostes teatrals molt interessants però que malhauradament s´ha vist obligada a tancar les seues portes.

 La màquina del temps també s´atura al període de la Guerra Civil Espanyola quan passe per davant dels refugis dels carrers Serrans i Ripalda, testimonis muts d´una època convulsa que va deixar ferides que encara no han cicatritzat.

Posada de l´Àngel

El meu esperit viatger vola quan imagine què passava dins el Mesón de Morella o la Posada de l´Àngel, els dos hospedatges que rebien normalment a comerciants de la comarca dels Serrans que venien a passar la nit a València per fer negocis. El Mesón de Morella encara es conserva. La Posada del Àngel, en canvi, va ser destrossada per la riuà a l´any 1957 i es trobava a l´actual Plaça de l´Àngel adossada a l´antiga muralla àrab i a banda de les habitacions, contava amb un pati i unes cavallerisses.

Quan em sent a la terrassa d´alguna cafeteria front a les Torres de Serrans, em ve al cap que València va ser capital de la República de 1936 a 1938 i que este monument albergà una gran part del patrimoni artístic del Museu del Prado, evitant així que els bombardejos sobre Madrid destruiren aquell tresor.

Si durant els anys de la meua primera joventut el Barri del Carme va ésser bàsicament un barri d´oci nocturn, anys després començí a gaudir de la seua activitat diurna i vaig descobrir l´encant de les seues xicotetes botigues o dels seus tallers d´artesans. Molts noms de carrers del barri fan referència als nombrosos gremis de l´època medieval (Blanqueries, Soguers, Teneries, Tundidors....) i al carrer Mare Vella encara subsisteix la Casa Taller March, una antiga orfebreria. Hui en dia el barri segueix comptant amb nombrosos artistes que hi ténen tallers.

Claustre renaixentista del Centre del Carme

Més enllà dels records de la primera juventud i del seu encant històric, per a mi el Barri del Carme és també un refugi, un lloc tranquil en mig del bullici de València. Quan necessite desconnectar del soroll, m´agrada acostar-me al claustre renaixentista de l´antic Convent del Carme (el següent després del claustre gòtic) i contemplar asseguda en mig del silenci, la seua arquitectura centenària amb el seu pou i els seus taronjers. Alguna cosa semblant em passa al jardí de la Casa Museu Benlliure, un indret que malgrat estar a dos pasos del bulliciós carrer Blanqueries és un illot de pau on a penes arriba el sorolls dels cotxes i on pots sentir per uns instants com era viure a una casa de la València burgesa de principi del segle XX.