És un llibre de menys de 200 pàgines, senzill, sense pretensions literàries i amb un llenguatge molt directe. En ell estan recopilats els diaris que va escriure a Mali acompanyats de dibuixos, llistes de la compra, comentaris sobre les lectures que l´acompanyen (Mallarmé, Bowles, Vasari, Biedma..), referències a estrofes de cançons de Camarón... Són textos breus on reflexiona sobre la forma de vida africana, l´art, el pas del temps o la mort. El llibre té algunes cites que m´han agradat molt. Esta és una d´elles: "Pintem perquè amb la vida no n´hi ha prou. Ho he dit jo o ho he llegit en alguna part? Crec que és meu. En qualsevol cas, aqui amb la vida ja n´hi ha prou. És quasi excessiva".
Els diaris van ser escrits originalment en francés i en català i també però en menor mesura en castellà. En ells, veiem com l´artista s´ha anat adaptant al país. Ens transporten a la seua quotidianitat, a les seues dificultats per a treballar per culpa de la sorra i el vent, als problemes amb les aduanes per poder passar el seu material i també a les seues rutines que inclouen mirar les sabates abans de posar-se les per si hi han escorpins o el miracle que suposa escoltar de repent a Beethoven sonant a una ràdio.
El llibre ens deixa entreveure a un artista infatigable que no para de dibuixar i pintar, utilitzant diferents suports i materials. També ens parla de les seues festes on circula la cocaïna, l´herba africana i el konyo (la cervesa de mill de Mali).
Un llibre senzill amb reflexions sinceres i profundes sobre l´art i la vida. En qualsevol cas, una grata sorpresa...
